Una organització (una escola, una APIMA, una ONG, una associació, un ajuntament, un partit...) és com un arbre amb moltes fulles i unes poques branques. Té molts membres però els que fan feina per tirar endavant són 2 o 3 persones, els líders o l'ànima de l'organització. Si descartam els líders de peu de fang (els que hi són per interès personal, per obtenir un càrrec major o algun tipus de prestigi, poder, posició), els "bons líders", són els/les que aconsegueixen que l´organització doni fruits (no que tengui fama, sinó que aporti alguna cosa a la millora de la societat).
He conegut persones que han renunciat a la seva carrera personal (fins i tot de manera inconscient, sense caure en la "vanitat de l´acció") per al bé d´una organització. En una societat que ens empeny a perseguir l´interès propi són els meus herois, les meves heroïnes. Aquells equips directius que han deixat el seu blog personal perquè elaboren projectes de centre. Aquella regidora que deixa que les medalles se les quedin els altres i fa feina de formigueta, aquella que sacrifica els caps de setmana pel bé comú o la que es treu hores de son perquè la reunió sigui més àgil i encara ha d´aguantar males cares. Quantes són? Existeixen i són moltes, però la societat sembla no veure-les. A les Illes Balears especialment, si són dones, a damunt de tot, moltes vegades han d´aguantar la sospita ("pre-moderna", veure Joan F. Mira, El familista amoral) dels seus companys: "alguna cosa deu perseguir".
En clau d´humor, si tu ets una persona amb sensibilitat social, abans d'assumir un càrrec i cremar-te has de tenir clar que:
- La feina la fan uns pocs, com deien els avis actuals, batalladors de la jove democràcia. Sí, és cert, la feina s´ha de repartir, però si no assumeixes que açò no funciona matemàticament, millor no comencis. Cada persona aporta en funció de l´energia que té (no del que sap ni del temps, perquè sovint els que tenen menys temps són els que donen més).
- L´optimista social sap que no ha d´esperar la perfecció ni dels altres ni d´ell mateix. Si esperes trobar una "Band of Brothers" millor cerca un grup d´amics. Una organització no és un grup per sentir-se agombolat, és un lloc on les persones aprenen a ser millors assumint les debilitats dels altres. Un lloc on es sap que hi haurà enfrontaments, batalles d´egos, decepcions i moments de crisi. Perquè som persones. Si no vols assumir la part fosca (teva i dels altres), millor no comencis. Resulta difícil entendre els que diuen amb decepció: "aaaah, la política, és un niu d´egos...", com si tota petita organització humana no ho fos. Ma mare sempre diu: "No pots pretenir la transformació social sense comptar amb la debilitat dels altres". Ara bé, que també et quedi clar que a una organització tindràs l´honor de compartir la vida amb heroïnes invisibles. Totes elles són allò que la societat neolliberal qualifica cínicament com "bones persones".
- "Hay que ir llorado al trabajo" , com deia Àngel Gabilondo. Si et sents molt orgullós per haver donat 4 hores del teu temps, millor que no entris. Si creus que per dedicar dos caps de setmana a l´organització tots canviarà, tampoc. No cansis amb el relat de les teves heroiques accions. La millor recepta dels optimistes socials és no esperar res, ni resultats ni medalles. Açò sí: esperar que algun dia la teva feina dóni fruits en algú que no coneixeràs mai.
La societat millora quan hi ha moltes branques disposades a sostenir milers i milers de fulles enmig de les ventades, la fredor de l´hivern i alguna primavera. Però què sosté a les branques? Algun altre dia li donarem voltes. De moment, dir que és urgent formar els adolescents i joves en el lideratge social i en el valor i l´orgull del compromís cívic.
Comentaris