3/6/17

El nen filòsof

Un epíleg de 5 estrelles per un llibre amb una 1a part prescindible (reflexions generals) i una 2a part deliciosa, amb els resums del pensament d'onze filòsofs que són petites joies, acompanyats de propostes d´aula (9-12 anys) on es combina lectura/jocs/art. Els textos són molt recomanables per practicar situacions de lectura, encara que a vegades no tenen una encaix visible amb la seva introducció filosòfica. Emprats creativament poden donar molt de joc. Molt encertat tancar la llista amb Eric Fromm. El que més m´ha agradat: l´epíleg, els resums dels filòsofs i la defensa de la filosofia (aprendre a ser lliure, a pensar, a cuidar-se i a cuidar l´altre) per primària. 


Fascinants Spinoza

 "Una alegria resistent a l´acció de les circumstàncies... 
L´alegria no és la suma de bons moments sinó la raó d´una vida feliç"

i Erich Fromm llegits el segle XXI.

14/5/17

Manual de supervivència en una organització

Una organització (una escola, una APIMA, una ONG, una associació, un ajuntament, un partit...) és com un arbre amb moltes fulles i unes poques branques. Té molts membres però els que fan feina per tirar endavant són 2 o 3 persones, els líders o l'ànima de l'organització. Si descartam els líders de peu de fang (els que hi són per interès personal, per obtenir un càrrec major o algun tipus de prestigi, poder, posició), els "bons líders", són els/les que aconsegueixen que l´organització doni fruits (no que tengui fama, sinó que aporti alguna cosa a la millora de la societat).

He conegut persones que han renunciat a la seva carrera personal (fins i tot de manera inconscient, sense caure en la "vanitat de l´acció")  per al bé d´una organització. En una societat que ens empeny a perseguir l´interès propi són els meus herois, les meves heroïnes. Aquells equips directius que han deixat  el seu blog personal perquè elaboren projectes de centre. Aquella regidora que deixa que les medalles se les quedin els altres i fa feina de formigueta, aquella que sacrifica els caps de setmana pel bé comú o la que es treu hores de son perquè la reunió sigui més àgil i encara ha d´aguantar males cares. Quantes són? Existeixen i són moltes, però la societat sembla no veure-les. A les Illes Balears especialment, si són dones, a damunt de tot, moltes vegades han d´aguantar la sospita ("pre-moderna", veure Joan F. Mira, El familista amoral) dels seus companys: "alguna cosa deu perseguir".


En clau d´humor, si tu ets una persona amb sensibilitat social, abans d'assumir un càrrec i cremar-te has de tenir clar que:


  1. La feina la fan uns pocs, com deien els avis actuals, batalladors de la jove democràcia. Sí, és cert, la feina s´ha de repartir, però si no assumeixes que açò no funciona matemàticament, millor no comencis. Cada persona aporta en funció de l´energia que té (no del que sap ni del temps, perquè sovint els que tenen menys temps són els que donen més).

  2. L´optimista social sap que no ha d´esperar la perfecció ni dels altres ni d´ell mateix. Si esperes trobar una "Band of Brothers" millor cerca un grup d´amics. Una organització no és un grup per sentir-se agombolat, és un lloc on les persones aprenen a ser millors assumint les debilitats dels altres. Un lloc on es sap que hi haurà enfrontaments, batalles d´egos, decepcions i moments de crisi. Perquè som persones. Si no vols assumir la part fosca (teva i dels altres),  millor no comencis. Resulta difícil entendre els que diuen amb decepció: "aaaah, la política, és un niu d´egos...", com si tota petita organització humana no ho fos. Ma mare sempre diu: "No pots pretenir la transformació social sense comptar amb la debilitat dels altres". Ara bé, que també et quedi clar que a una organització tindràs l´honor de compartir la vida amb heroïnes invisibles. Totes elles són allò que la societat neolliberal qualifica cínicament com "bones persones".


  3. "Hay que ir llorado al trabajo" , com deia Àngel Gabilondo. Si et sents molt orgullós per haver donat 4 hores del teu temps, millor que no entris. Si creus que per dedicar dos caps de setmana a l´organització tots canviarà, tampoc. No cansis amb el relat de les teves heroiques accions. La millor recepta dels optimistes socials és no esperar res, ni resultats ni medalles. Açò sí: esperar que algun dia la teva feina dóni fruits en algú que no coneixeràs mai.

La societat millora quan hi ha moltes branques disposades a sostenir milers i milers de fulles enmig de les ventades, la fredor de l´hivern i alguna primavera. Però què sosté a les branques? Algun altre dia li donarem voltes. De moment, dir que és urgent formar els adolescents i joves en el lideratge social i en el valor i l´orgull del compromís cívic.
SaveSave

24/6/16

Diaris de Tolstoi (1847-1894)

Un escriptor brillant que pensava que no sabia escriure. Un home just que s´avergonyia de la seva vida. Un noble que predicava la igualtat rodejat de servents, amb una família enfrontada a les seves idees. Una consciència autoexigent en un context difícil. Se m´ha fet dur seguir el seu patiment interior. 



Tolstoi :"El hombre puede juzgarse a sí mismo sólo de dos maneras: considerar que está definitivamente en lo correcto o considerar que es definitivamente culpable. Se considera en lo correcto quien no quiere cambiar de vida y quien emplea su razón para justificar lo que ha pasado, y se considera culpable quien aspira al perfeccionamiento y emplea su razón para lo que debe ser". Aquest segon és ell (i jo)

Ara que ve s´estiu s´intensifica la delícia de llegir. Amb en Biel hem llegit els diaris de Tolstoi (1847-1894). No tenen la 

15/10/15

El jo i l´inconscient

Un bon llibre per introduir-se en el pensament de  C.G. Jung perquè et situa 
. Què vol dir individuar-se? Què és el sí-mateix? Es pot dialogar amb l´inconscient? què és  l'inconscient col·lectiu? i els arquetips?.

Explica com succeeix el procés d´individuació, i com es modifica la personalitat quan el jo integra continguts de l'inconscient, un fet que no succeeix amb freqüència perquè les persones preferim fugir. Per fugir, uns s´aferren a la "personalitat", la màscara, la part conscient. Altres permeten que l´inconscient domini.

"Mientras unos desaparecen en su visión social, otros desaparecen en su visión interna perdiéndose para sus semejantes"
"Muchos Hombres no son otra cosa que la dignidad concedida a ellos por la Sociedad. Sería trabajo perdido buscar una personalidad debajo de esta cáscara. Detrás de esta grandiosa presentación solo encontraríamos a un mísero hombrecito. Precisamente por esto seduce tanto el cargo (o lo que sea dicha màscara exterior): porque representa una compensación fàcil para las insuficiencias personales".
Quan una persona s´identifica amb el càrrec o el títol, s´infla. Es comporta com si fos equivalent al factor social on està immers.   "Darrera l´arrogància hi descobrim trets d´un esquiu complexe d´inferioritat"
A l´altre extrem, les persones que s´enfonsen a l´inconscient, s´estanquen o cauen en la depressió. Els dos extrems (l´altivesa i la humilitat) tenen en comú un factor: la inseguretat respecte als seus límits. Un s´infla massa. L´altre s´encolleix de més.
Ni la inflació psíquica ni el deixar-se caure a l´inconscient duen a la individuació.

"Quan conscient i inconscient s´aproximen, el centre de la personalitat ja no coincideix amb el jo, sinó que és un punt en el centre entre el conscient i l´inconscient... és el Tao, el camí d´enmig (p. 200).... Un estat en el que els continguts inconscients són convertits en conscients"

Moltes de les afirmacions que fa formen part dels ensenyaments de les escoles de meditació actuals.

Un dels llibres de Jung que més m'ha agradat.
Perquè, com tots els seus, no només aprens sinó que et transforma.


Aquesta edició es va publicar a Barcelona, el febrer de 1936, 5 mesos abans de l´alçament que va acabar amb la Segona República.

8/7/14

La compassió i el compromís

"Vés a la teva, no et comprometis a fer feina pel bé comú. Si ho fas, tard o prest et feriran... hi sortiràs perdent.... tanmateix que en treuràs? Preocupa´t dels teus. Persegueix el teu èxit sense por. El món és violent"

Aquest missatge va calant com la banyadura de la matinada als cors de la gent. Sembla com si  els poders fàctics de la societat empantallada i globalitzada  on vivim, l´estiguin xiuxiuejant cada dia a l´orella de la gent (els anuncis de la tele, les narratives i pel·lícules distòpiques,  tan de moda entre els joves, les frases d´autoajuda de les xarxes socials, i fins i tot els consells que donen els pares als fills adolescents....). Tots coincideixen en un missatge: "preocupa't de tu.... la feina pel bé comú, la feina desinteressada te cremarà, està plena de paranys....". Ha calat fins i tot dins els centres educatius (qui vol ser de l´equip directiu?) i dins les organitzacions de voluntaris, que cada dia s´estan buidant de persones disposades a anar davant, a assumir el lideratge, a donar el seu temps gratuïtament, com confirma el Fòrum ETS de Menorca. 

Què està passant?. On és aquell Habrá un dia en que todos... de la nostra joventut? Com si haguessin caigut els marcs que abans donaven sentit al combat, vivim desconcertats entre un món que està morint i un que just neix, tan tendre i vertiginós que no es deixa enganxar per ser analitzat a fons. Set persones controlen els mitjans de comunicació mundials, i per tant els missatges i les notícies que sentirem repetir dia a dia, com l´oxigen que respiram. Com a la societat que dibuixa The Hunger Games, esteim tan atrapats dins, que no pescam la manipulació a la que esteim esclavitzats. 

Aquests dies he llegit dos llibres que m´han fet pensar que les preguntes  dels ciutadans del segle XXI són molt semblants a les dels que van viure quan l´imperi romà s´estava esfondrant (ho afirma Ortega y Gasset a La rebelión de las masas, un llibre imprescindible). Les Meditacions de l´estoic Marc Aureli, són com una cura pel cor confús,  un bàlsam contra les consignes d´autoajuda de la dreta neolliberal que governa el món (vés a la teva, l´altre no és un germà sinó un competidor, un enemic). Aquesta dreta que intenta desmoralitzar-nos (treure'ns la moral del compromís cívic).

El que honra el alma racional universal y social (...) procura conservar su alma (...) acorde con el bien común y la razón (...) Pues ni es meritorio ser movido como una marioneta por los impulsos, ni agruparse como rebaños... ¿Qué vale la pena entonces? ¿Ser aplaudido?. No. (...) Por tanto, has renunciado tambien a la vanagloria. ¿Qué queda digno de estima? Opino que el moverse y mantenerse de acuerdo con la propia constitución (...) El respeto y la estima a tu propio pensamiento. (...) Cuidado! No te conviertas en un César... Mantente sencillo,  sin arrogancia.... firme en el cumplimiento del deber. Ayuda a salvar a los hombres. Breve es la vida. El único fruto de la vida terrena són los actos útiles a la comunidad. 
Marco Aurelio, Meditaciones, Gredos, Barcelona, pàgs 130-135 

Sembla fàcil. Però no ho és. Perquè llavors ve Kant i avisa. Ep, que no és tan senzill. 
Ser caritativo supone un deber. Y además hay muchas almas tan compasivas (que...) encuentran un íntimo placer en esparcir júbilo a su alrededor y pueden regocijarse con ese contento ajeno en cuanto es obra suya. Pero yo mantengo que semejante acción no posee ningún valor genuinamente moral, sino que forma una misma pareja con otras inclinaciones como esa propensión al honor que (....) no merece tenerla en alta estima; pues a la máxima le falta el contenido moral, o sea, el hacer tales acciones no por inclinación, sino por el deber"
Immanuel Kant, Fundamentación para una metafísica de las costumbres, Alianza Editorial, Madrid 2002, pàgs 70-71

Kant avisa d´un fet ben real: la vanitat de l´acció. Les trampes que amaga el desig de ser bona persona, de les que hem de ser conscients. No es tracta només de no ser titelles de la societat sinó de no ser-ho del nostre ego, com remataria Freud molt després. Però abans el rabiós Schopenhauer desembarca per deixar-nos una bomba, almenys per a mi, una bomba perquè qüestiona tot allò que jo crec.  La compassió.  La compassió per ell és la unificació amb el patiment de tot el que existeix (també amb l´alegria dels altres... si miram l´etimologia de la paraula). Te ve a dir que en la vida has de triar entre lluitar per la teva autoafirmació, individuar-te (o sigui, la voluntat de viure)  i la compassió: 

Cuando el individuo deja penetrar dentro de sí el sufrimiento de los otros es porque ha pactado ya una alianza secreta con el gran no a la voluntad de vivir (....) Abandonar los impulsos egoístas, resulta irracional desde la perspectiva de la autoconservación. La ética de la compasión no tiene nada que ver con la conquista de la propia felicidad. (....) Entonces, ¿Cómo conducir la vida para conseguir la medida óptima de felicidad alcanzable? Schopenhauer propone la "filosofía para el mundo", entrar en el juego de la felicidad con escepticismo, con la firmeza del desencanto (....) ¿De dónde proviene tal felicidad relativa? Schopenhauer señala tres fuentes: de lo que uno es (el ser), de lo que uno tiene (el tener) y de lo que uno representa (valer para los demás)"
Rüdiger Safranski, Schopenhauer y los años salvajes de la filosofía, Tusquets, 2008, pàgs 440-45

I diu que si vols ser feliç has d´aprendre a gestionar el desig (o la voluntat). Primer el desig de tenir coses, llavors el desig de tenir l´aprovació dels altres (de valer pels altres). Para conseguir la autarquía hay que amortiguar la voluntad (el desig). La seva proposta de felicitat és cultivar el ser interior i fugir de la societat, que és com una foguera que desitges però que si t´hi apropes te crema.


Uno debe llevar consigo su soledad a la vida social (...) Puesto que nuestro mayor placer consiste en ser admirados, però los admiradores no se prestan a admirar con facilidad, el más feliz será aquel que, del modo que sea, consigue admirarse a sí mismo con sinceridad. Tiene simplemente que tener cuidado para que los otros no le induzcan a error"
Rüdiger Safranski, Schopenhauer y los años salvajes de la filosofía, Tusquets, 2008, pàgs 440-45

Schopenhauer sap que els  herois grecs tenien sempre un final tràgic.  En Biel, el meu company sempre conta que en Cortázar deia: Tu llança la fletxa i llavors vés-te'n a fer un cafè amb els teus amics sense mirar si has triomfat.  Jo crec que la compassió té sentit i que és necessària per a la felicitat. Tu has de  llançar la fletxa (el compromís pel bé comú, l´acció cívica sense interès personal) sempre i quan tenguis el seny de guardar-te temps per curar-te en la quietud i la solitud per evitar els paranys de l´ego. En el silenci del cultiu del ser interior, que mai s'acaba.





11/5/14

L'exercici del poder

M´ha agradat aquesta pel·lícula: L´exercici del poder.  
Anot aquesta cita per recordar-la: 

"Aquests que són incapaços d´entrar en contacte amb la por que tenen de la incomprensió, la por de l´absència de bondat en aquest món i de la mentida perquè saben que el combat és va i que l´enemic vençut cobreix de vergonya al vencedor. Aquests homes són escassos. Martin Kuypers era un d´ells. El buit que deixa, la seva absència, teixeix llaços insospitats"


Helman Melville també ho creia.

22/1/14

Llibre de records

Ses germanes i nebodes hem fet aquest llibre pels Reis de 2014 per a regalar a mon pare i ma mare que feien els 50 anys de casats. Agraïm els consells de na Paca Florit, na Maria del Mar Llompart i n'Esperança Pallicer.