Al camp els matins el sò dels ocells t´embolica com un vestit. Resulta agradable. Fins que arriben els del Club Hípic i encenen els altaveus per sentir a tota pastilla la darrera de Kilye Minogue. És com si et robessin la roba en públic i haguessis de fugir a corrents tot cercant prendes perdudes. Sense defensa. Vulnerable, perquè acaben d´entrar al teu jardí sense tenir-ne la clau.