4/5/08

Vida i destí

Si estàs cansada de començar llibres i no acabar-los, de no aprendre res nou, de paraules buides i construccions banals, llegeix aquest. T'hi rendiràs des de la primera pàgina. En té 1.085 però resaràs perquè no tengui final. Una mostra:

Beriozkin sovint comparava la batalla de Stalingrad amb l'any de guerra que acabava de passar, en què havia vist moltes coses. Comprenia que si aconseguia suportar aquella tensió era només gràcies al silenci i a la tranquil·litat que habitaven dins seu. I els soldats podien menjar-se la sopa, arreglar el calçat, conversar de dones i de superiors bons i dolents, fabricar culleres i fins i tot rellotges en unes condicions en què semblava que només era possible sentir ràbia, horror o esgotament. Havia constat que els homes que no tenien profunditat i tranquil·litat d'esperit no resistien gaire temps, per molt temeraris i despietats qu ees mostressin durant la batlla. Per a Beriozkin, la vacil·lació i la covardia eren estats passatgers, una mena de refredat que es podia curar.

Però, què eren en realitat el valor i la por, no ho sabia amb certesa.

Vassili Grossman, Vida i destí

1 comentari:

Carles ha dit...

Fa bona pinta. Me'l apunto a la llista.

Gràcies