11/7/08

Mai és tard



Dedicada a mon pare, que ha fet la seva primera exposició de pintura als 71 anys.


Per fermar el somni,
I atracar-lo a la vida,
Mai és tard.

Per eixamplar l’ànima
atravessant la fosca.
Per saber qui ets
I entendre la vida
mai és tard.

Per viure senzill,
per gaudir d’un jardí,
o cantar amb els amics,
mai és tard.

Per morir i tornar a néixer
Com les llavors del camp.
Per créixer i aprendre
I a poc a poc desplegar-se
en la nit i el silenci,
mai és tard.

Per estimar,
Com la pluja a la terra,
Com el dia a la nit,
com un pare als seus fills,
sempre és hora.

(Guida)