Metro de Barcelona, 7 del maí.
Immigrants, sis joves beguts i jo. Els immigrants van a fer feina. Els joves tornen de fer festa. Calçons Marithé François Girbaud amb els baixos romputs. Ell es llepa un dit i el fica dins el nas d´un que dorm mentre ella crida: Hem arribat, hem arribat.... per fer una broma. Ningú es desperta. Tenen una trentena d'anys. Només es desperten quan ell treu un centímetre de porro i el prova d'encendre.
Semblen joves però fan cara de vells, com si la nit els hi pesi. Els immigrans xerren fluixet sobre els papers i la por d'haver de tornar. No els hi pesa la nit, sinó la vida.
Immigrants, sis joves beguts i jo. Els immigrants van a fer feina. Els joves tornen de fer festa. Calçons Marithé François Girbaud amb els baixos romputs. Ell es llepa un dit i el fica dins el nas d´un que dorm mentre ella crida: Hem arribat, hem arribat.... per fer una broma. Ningú es desperta. Tenen una trentena d'anys. Només es desperten quan ell treu un centímetre de porro i el prova d'encendre.
Semblen joves però fan cara de vells, com si la nit els hi pesi. Els immigrans xerren fluixet sobre els papers i la por d'haver de tornar. No els hi pesa la nit, sinó la vida.
Comentaris
curioso ver como se evaporan sus vidas... pero en ello estamos, no? a echarles un cable para ayudarlos.
Un abracete desde Menorca