Què és ser de poble?

Llista de coses que fa la gent que Ferreries (i no la de Barcelona, per posar un cas):

• Pensar en veu alta pel carrer (vaig allà perquè hi ha ombra)
• Tenir un dèmbel col·lectiu mensual. Juliol: quin dèmbel que he agafat amb pintar sa casa!. Agost: tomatigat, desembre: reis.... A les ciutats són individuals i intemporals. 
• Inventar receptes i explicar-les  (és que m´ha quedat de bo!)
• Dur damunt s'espatla la vida d'altres, no només els de la família. La idea de família no és com la de les ciutats.
  
• Guardar planters per la vesina.
• Contar la vida (allò més secret + plans de futur) a qualsevol cap-de-cantó a (quasi) qualsevol persona, preferentment del mateix sexe.
• Tenir amigues de totes les edats (30, 50, 60, 70, 80 anys)
• Sortir de ca teva 5 minuts abans per anar a un lloc. O fins i tot a l´hora de començar.
• Ser tal qual. No aparentar, no vanagloriar-se, no fardar. Quedes com una imbècil. Importa qui ets, no què fas.
• Dir ara venc quan te'n vas. A la ciutat te prendrien per botxa.

Plaers de la ciutat que no té el poble:

• Anar pel carrer sense donar comptes a ningú.
• Vida cultural

A la ciutat no duus damunt la vida d´altres. Estàs tota sola i açò també és agradable. M'agrada ser de poble i de tant en tant fugir a la ciutat.