Ahir, durant el concert de la Banda de Música, una amiga de Barcelona me deia:
- No me pensava que encara existissin pobles així. M´ha semblat ser dins una pel·lícula de Fellini.
S´homo meu troba que som com a hobbits, feliços a la seva comarca!. Els de ciutat, mesquins, no tenen poble, i per açò vam com a perduts com si les ciutats fossin un laberint i no una casa. No saben que un poble és com una família. Ells i noltros sabem que els de poble som una minoria d´afortunats.
Comentaris