22/8/11

Un món que no entenem

Quan vas de viatge et trobes amb els símbols d´un món que ha mort i que no entens molt bé. D´un món on el benestar no era ni prioritari ni possible.

Ahir a l´Abadia de S Georges de Boscherville (Normandie) vam veure la reproducció d´una representació simbòlica medieval (segles XIII- XV) provinent dels manuscrits Aurora Consurgens
(El despertar de l´aurora) a vegades atribuïts a Tomàs d´Aquino, altres a mestres alquimistes,  de la que hi ha diferents versions (biblioteques de Berlín, Zurich, Praga, Leiden i París).


Interpretació dels normands:  Tracta sobre els que durant el combat espiritual lluiten contra ells mateixos, cercant allò que és semblant a ells... Representa l´harmonia que neix quan s´enfronten dos principis oposats i alhora complementaris (sol, lleó + lluna, àguila).



La descripció:  Dos cavallers fan un combat. El de l´esquerra duu al cap el sol  i qualca un lleó daurat.  Duu una armadura blava i un escut negre amb tres tres llunes creixents damunt.  El de la dreta va despullat i segurament és una dona. Qualca damunt un grifó alat que té la part de davant en forma d´àguila blava i la de darrera de lleó daurat.  Té tres cares com tres llunes creixents. Duu un escut blau amb un sol damunt.

Què té a veure amb l´Aurora?


El naixement de l´Aurora és un símbol universal que  es refereix a l´aparició de la llum amagada a la foscor de la nit. Investigat per Jung i la seva deixeble Marie L. von Franz, l´Aurora representa el despertar de tot allò que existeix. També per María Zambrano a De la Aurora  (El ser al desplegarse crece. Crece sólo cuando se despliega... de ahí el idealismo de la adolescencia, hoy abatido, pàg 226). Un desplegament que no funciona amb dogmes sinó amb espera. Requereix temps, calma i la voluntat de saber fer un bon deteching.

Aquí, les fotos del viatge. Normandia, 2011.