29/9/11

El món dels taxistes

29 de setembre.
Dia de vaga. Barcelona peus per amunt. Joves de la CNT han ocupat el BANCO ESPAÑOL DE CRÉDITO a la Plaça Catalunya. Han vestit les estàtues i hi han fet pintades: Tots ens enganyeu: sindicats, polítics. Pel carrer, crits i banderes vermelles. El vol a Mallorca cancel·lat. No hi ha busos ni taxis. S´unic remei és caminar amb es maletum-maletam fins que trobes un taxi-esquirol. En trob un, que m´ha recordat n´Ignatius de La conjura de los necios, entusiasmat amb la idea d'enganar els sindicats. Primer me diu:

- Això que fem és perillós. Jo ara tanco el taxímetre i tu me pagues. I a parttir d´ara seràs una familiar meva que te porto a l´aeroport.

M´ha fet assatjar tot el camí una despedida per quan arribéssim a l´aeroport, perquè, me deia,

- Hi ha piquets i ens fotran canya. Com et dius?
-Guida
- Molt de gust. Jo, Felip (s´ho ha inventat allà mateix).
- Quan arribem jo te diré: Adéu Guida i truca'm quan arribis.

De tant en tant me tornava demanar el nom i m´ho repetia, com si els piquets haguessin de verificar la meva identitat.

A mesura que passava el temps l´homo s´entusiasmava en el seu paper:
- Bé, i si els hi dic que ets la meva dona no passa res. Ens donem dues besades ràpides de despedida i ja està.

Quan ha dit:
- No te deixaré a les sortides sinó a un altre lloc que no ens vegin, m´he angoixat.

Arribam, i me deixa al pàrquing. Cap piquet. Cap renou. Cap bandera. Cap res.  No rebrà les dues besades ni representarem el teatre curosament assajat.

A vegades és una llàstima que al món civilitzat el món no es giri de de ver com al sud.