15/4/10

L'ètica de la compassió


Entrevista a Joan Carles Mèlich

Entrevista a Ràdio Nacional. Saltar-se la primera part.

Un llibre inquietant i poètic. Ve a dir:

- La vida no té un sentit encara que cada cosa en singular en pugui tenir.
- No hi ha un món transcendent, estable i diferent del real, sigui el Bé, la Veritat, la Raó.....No hi ha aprioris (Kant)
- Que no hi hagi un món transcendent no vol dir que no existeixi l'ètica.

- L'ètica existeix precisament perquè no hi ha referents i hem de decidir. Si això fos el Paradís no hi hauria ètica.
- La moral ve donada pel poder. Està establerta socialment.
- L'ètica de la compassió no te deixa la consciència tranquil·la.

Estic d´acord en els tres darrers punts. Sobre els tres primers i la forma com es justifiquen o relacionen amb els darrers... inquietud.

Aquesta conferència de Barry Schwartz exposa la visió americana de l'ètica aristotèlica. Actuar moralment no consisteix en aplicar normes sinó en adaptar-se a cada situació. 

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Potser m'equivoc però consider que no podem afirmar la inexistència d'un món transcendent pel fet que no sigui"sensible". De fet l' ètica és l'instrument que ens condueix al transcendent.
I la compassió és un sentiment natural en l'home qua a voltes silenciam per comoditat, fins fer-lo desaparèixer.
I les consciències les tenim de vegades intranquil·les perquè els grans pecadors del món han fet amb el seu poder un lloc hostil i ara volen que entre tots paguem les conseqüències horribles dels seus actes.
Compassió, sí. Però cap remordiment.
Una abrçada molt forta, Guida.

Guida ha dit...

Benvolgut anònim. D'acord sobre el que dius de la compassió i les consciències.

Punts a discutir:

1. No es pot afirmar la inexistència de la transcendència pel fet que no sigui sensible, però tampoc la seva existència.

2. L'ètica ens condueix al transcendent? no es pot dir. Ens condueix a l´altre. Pentura la transcencència és assussí.

I tot en gros, qui ets?