Entrevista a Joan Carles Mèlich
Entrevista a Ràdio Nacional. Saltar-se la primera part.
Un llibre inquietant i poètic. Ve a dir:
- La vida no té un sentit encara que cada cosa en singular en pugui tenir.
- No hi ha un món transcendent, estable i diferent del real, sigui el Bé, la Veritat, la Raó.....No hi ha aprioris (Kant)
- Que no hi hagi un món transcendent no vol dir que no existeixi l'ètica.
- L'ètica existeix precisament perquè no hi ha referents i hem de decidir. Si això fos el Paradís no hi hauria ètica.
- La moral ve donada pel poder. Està establerta socialment.
- L'ètica de la compassió no te deixa la consciència tranquil·la.
Estic d´acord en els tres darrers punts. Sobre els tres primers i la forma com es justifiquen o relacionen amb els darrers... inquietud.
Aquesta conferència de Barry Schwartz exposa la visió americana de l'ètica aristotèlica. Actuar moralment no consisteix en aplicar normes sinó en adaptar-se a cada situació.
Comentaris
I la compassió és un sentiment natural en l'home qua a voltes silenciam per comoditat, fins fer-lo desaparèixer.
I les consciències les tenim de vegades intranquil·les perquè els grans pecadors del món han fet amb el seu poder un lloc hostil i ara volen que entre tots paguem les conseqüències horribles dels seus actes.
Compassió, sí. Però cap remordiment.
Una abrçada molt forta, Guida.
Punts a discutir:
1. No es pot afirmar la inexistència de la transcendència pel fet que no sigui sensible, però tampoc la seva existència.
2. L'ètica ens condueix al transcendent? no es pot dir. Ens condueix a l´altre. Pentura la transcencència és assussí.
I tot en gros, qui ets?